Paterna.html



Paterna

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de l'Horta Oest
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Horta Oest Paterna
Gentilici	Paterner, Paternera
Predom. ling.	Valencià
Superfície	44 km²
Altitud	70 m
Població (2007)   • Densitat	59.043 hab. 1.341,89 hab/km²
Coordenades	39° 30′ 10″ N 0° 26′ 26″ OCoordenades: 39° 30′ 10″ N 0° 26′ 26″ O
Distàncies	5 km de València
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	5 15 PP, 8 PSPV i 2 CPV Lorenzo Agustí Pons (PP)
Codi postal	46980
Festes majors	Segona quinzena d'agost
Patró/Patrons	Crist de la Fe
Agermanament	Marino, Itàlia
Web	http://www.paterna.es/

Paterna és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest.

Limita amb Burjassot, Benimàmet (València), Manises, Godella i Quart de Poblet (a la comarca de l'Horta; i amb Riba-roja de Túria , l'Eliana, Bétera i Sant Antoni de Benaixeve (al Camp de Túria).

edita Geografia

El terme municipal de Paterna comprén 40 km², sent de 13 km la distància màxima entre els seus extrems. L'altitud del municipi va des dels 50 fins als 140 m sobre el nivell del mar. El nucli principal de població se situa al marge esquerre del riu Túria.

edita Nuclis

• Paterna (barris d'Alborgí, Campament i Santa Rita)
• La Canyada
• La Coma
• Cruz de Gràcia
• Terramelar

edita Clima

El seu clima és mediterrani amb unes precipitacions de 250 mm a l'any i unes temperatures que oscil·len entre els 12ºC de mitja, de gener i els 27ºC de juliol, aconseguint-es tots els estius temperatures maximes per damunt dels 35ºC .

edita Història

edita Origens

Els primers indicis d'activitat humana en el municipi es remunten al neolític i l'edat de bronze, a causa dels jaciments d'esta època trobats en les partides de la Vallesa i "Despenyaperros".

Durant l'època ibèrica els nuclis anteriors van anar creixent, com es demostra en el poblat de la Vallesa, situat prop del riu Túria, on s'han trobat nombroses mostres de ceràmica ibèrica i de molins que s'utilitzaven per a triturar el gra.

En l'època romana, es pot començar a parlar del primer poblat situat en l'actual promontori en què es troba Paterna, ja que s'ha trobat un gran forn datat en el segle I que es dedicava a la producció ceràmica. Açò, unit als jaciments que demostren l'existència d'un vila romana del Baix Imperi, i la presència d'un aqüeducte en el terme municipal, demostren la importància que va tindre el lloc durant l'època. D'aquest període procedix la toponímia originària del poble, ja que el nom de Paterna procedix de la paraula llatina "paternus", el que fa pensar que el nom de l'assentament en aquella època va ser Paternal.

edita edat mitjana

Durant l'època musulmana, Paterna aconseguira certa esplendor econòmica, a causa del desenvolupament de la indústria ceràmica i manufacturera, l'expansió del cultiu de regadiu gràcies a la construcció de noves sèquies i la introducció de nous cultius com l'arròs, la morera, etc. Així com a esplendor arquitectònica amb la construcció de la mesquita (actual església de Sant Pere) i la Torre, utilitzada com a lloc d'observació i defensa contra invasions marítimes.

Posteriorment amb la conquesta de València per part de Jaume I , Paterna, com diuen els cronistes es va rendir de forma pacifica a l'abril de 1237, i va ser entregada a la Família Lluna, que va governar el poble durant els segles XIII al XV. Període durant el qual la ceràmica de Paterna es va fer famosa fins al punt d'aparéixer en nombrosos palaus de la noblesa europea.

Al segle XVI, el poble passa a mans del Duc de Sogorb, època en la qual la producció ceràmica es va reduir dràsticament, açò unit a la repressió pel moviment antisenyorial de les Germanies i posteriorment l'expulsió dels moriscos en 1609, va produir un deteriorament econòmic del que la vila no es recuperaria fins al segle XIX.

edita Edat Contemporània

Al segle XIX, la població es dedicava exclusivament a l'agricultura, època en què és van construir gran quantitat de Coves per a l'habitatge, ja que no necessitaven quasi materials de construcció. A partir de la segona part del segle l'economia experimenta una recuperació gràcies a la construcció del ferrocarril i la canalització de les aigües, així com una expansió urbanística a causa de la immigració.

Ja en el segle XX, Paterna es va veure immersa en la Guerra civil espanyola des que els soldats fidels a la república van impedir la presa dels quarters per part dels forces revoltades, fins que posteriorment amb la victòria dels nacionals el cementeri de Paterna es va convertir tristament en lloc d'afusellament de republicans d'arreu del País Valencià.

Ja a partir dels anys 60, amb la creació del polígon industrial de la Font del Gerro i del flux migratori , es produiria un canvi enorme en el panorama econòmic, social i urbanístic, que ha portat a l'actualitat a Paterna a ser un poble amb mes de 50 mil habitants, amb diversos polígons industrials, un Parc Tecnològic, i zones residencials com La Canyada, Terramelar, La Coma, Mas del Rosari, Valterna..., respectant al mateix temps zones verdes com els boscos de la Vallesa.

edita Demografia

edita Economia

Encara que l'economia paternera s'ha basat històricament en el sector primari: cereals, hortalisses i tubèrculs de regadiu primer, moreres després i Tarongers al final ; i en el secundari: Indústries artesanals de ceràmica i seda primer i productes manufacturers després, en l'actualitat l'economia es basa en el sector terciari o de serveis, representat este al 56% de la població activa, enfront del 43% del sector secundari i l'1% de l'agricultura.

A més, Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sud d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Gerro, el Polígon Industrial de l'Autovia d'Ademús, la ciutat de negocis Tàctica , el parc Tecnològic de València, part de la Fira de Mostres de València i els centres comercials i d'oci de Carrefour Paterna i Heron city.

edita Política i administració

Ajuntament de Paterna

Les eleccions de 2007 donaren 15 regidors al PP, qui governa en solitari, romanent a l'oposició el PSPV amb 8 regidors i IPV amb 2.

edita Monuments

edita Monuments religiosos

• Església de Sant Pere. Alçada en el segle XIV en part en el lloc que va ocupar la mesquita, l'església dedicada a Sant Pere va ser remodelada en el segle XVIII , per a donar cabuda a la creixent població de Paterna. És una construcció d'una planta amb volta de canó i una sèrie de pilastres que donen pas als altars laterals.

• El Calvari. Zona d'esbarjo que posseïx unes grans vistes sobre el riu, l'horta i els pobles pròxims, actualment esta ocupada en el seu centre pel rellotge de la vila, però en el passat el lloc va ser ocupat pel Castell de Paterna, el qual es demolit definitivament en el segle XVIII per a aprofitament de materials.

edita Monuments civils

• La Torre. Monument de major importància i el major senyal d'identitat del poble, la Torre, d'origen àrab, s'utilitzava com a element defensiu de la població, a causa de l'excel·lent visibilitat que té dels seus voltants. Té una forma lleugerament troncocònica, les seues dimensions són: 19,5 m d'alçada, entre 12,7 i 9,6 m de diàmetre i l'amplada dels murs d'entre 2,5 i 3,3 m. Posseïx tres plantes i la terrassa superior. En l'actualitat la Torre esta integrada en el parc Urbà de la Torre i el Palau.

• Les Coves. Tipus de vivenda excavada en sòls poc compactes aprofitant la topografia del terreny en els desnivells de les zones rocoses del monticle en què es troba la població. Este tipus de vivendes van ser introduïdes pels moriscos, però no va ser fins a la crisi econòmica dels segles XVIII i principis del XIX , que es construïren a Paterna. Amb el temps s'ha produït un enorme retrocés del nombre de Coves des de les 2.420 existents en 1940, fins a les 106 actuals, les quals es dividixen en 6 nuclis: Coves del Palau, la Torre, Alborxí, Batà, la Mina i carrer de Godella.

• El Palau. Palau senyorial construït pels comtes de Vila de Paterna en 1760, va ser residència dels comtes inicialment, per a després ser utilitzat per a diversos fins, fins a 1983 que va ser adquirit per l'ajuntament per a instal·lar allí la seu de la casa consistorial.

• Gran Teatre "Antonio Ferrandis". Teatre construït a finals dels anys 20 , es va convertir en el lloc d'oci i exparciment dels paterners durant diverses dècades, fins que a principis dels anys 80 tanca a causa de la competència de la televisió i d'altres locals. Posteriorment va ser adquirit per l'ajuntament per a ser rehabilitat i inaugurat davall el nom actual en 2000 per a desenvolupar un ampli ventall d'activitats culturals.

• Cafè Teatre Capri. Inaugurat en 1924 amb el nom de teatre nou de Paterna i conegut popularment com a Teatre del Bata, va seguir el mateix camí que el Gran Teatre, utilitzant-se per a diversos usos, fins a 1998 que és adquirit per l'ajuntament per a la seua rehabilitació i reinauguració l'any 2000.

• Els Molins. Construïts a partir de l'edat mitjana per a aprofitar la força de l'aigua que passava per la sèquia de Montcada en les produccions de farineres, arrosseres i tèxtils. Va ser a partir del segle XIX quan es va produir la seua expansió fent que Paterna es convertira a finals del segle XIX en el major productor de farina de València. Posteriorment, els avanços tecnològics en electricitat, la industrialització i la major urbanització de l'horta van suposar el progressiu abandó d'estos molins

edita Paratges Naturals

Bosc mediterrani de la Vallesa

El paratge natural més important de Paterna són els Boscos de la Vallesa, situats entorn del riu Túria, estan formats per una gran extensió que alberga una abundant població de pins i matolls integrat per les típiques associacions del bosc mediterrani sobre substrat calcari com a timó, romer, carrasca, llentiscle, coscoll, argilaga, etc.

Aquests boscos estan esperant s'han declarat en 2007, junt amb els dels municipis de la contornada, el Parc Natural del Túria.

edita La Ceràmica de Paterna

A partir de l'edat mitjana i fins al segle XVI, Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica competint amb notables centres com Terol o Manises, arribant a distribuir-se per tot el Mediterrani i exposant-se en cases senyorials de tot Europa.

Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, pots de farmàcia pintades en blau i daurat i les decorades en verd i manganés. Les decoracions d'esta ceràmica són d'origen islàmic amb interpretacions tant per al món musulmà com a cristià, els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals, heràldiques, geomètrics o arquitectònics.

Els socarrats, fabricat a partir del segle XV és la peça més característica de la ceràmica paternera. Són peces de fang cuit de forma rectangular amb diversos motius que s'utilitzaven per a la decoració de ràfols, sostres i parets. Tota aquesta ceràmica es feia i es fa en forns àrabs que s'han mantingut en el temps de generació en generació de mestres alfarers.

edita Festes

A banda de la festa de les Falles que és celebrada en la setmana del 19 de març, La festa major de Paterna se celebra la segona quinzena d'agost en honor al Crist de la Fe, període en què se celebren esdeveniments com:

• Els Moros i Cristians
• Cavalcades
• Correfocs
• La Pessa ("Cordà" al estil antic)
• "Mascletaes" i "Despertaes"
• La Cercavila de coets de luxe

• La Cordà. Festa de focs artificials en què en el carrer major són col·locats caixons plens de coets i femelletes, de diferents classes i models, en un tram de 120 metres de llarg per 8 d'ample. En cada caixó se situen tres persones que una de les quals ha de ser veterana i s'encarrega d'extraure els coets de manera que és mantinga un ritme constant de foc. El pas del Coeter Major amb la bengala verda suposa l'inici, de forma que junt amb la preliminar traca lenta de femelletes i coetons de foc seguit, és cremen entorn a 35.000 coets fins que el Coeter Major torna a passar amb la bengala roja marcant el final de l'esdeveniment.
• "Les Recordaes" (Xicotetes "cordaes" que es fan al coetòdrom quasi tots els dies de la festa i després de la Cordà.
• Castell de focs d'artifici.

Al barri de La Canyada també se celebra la tradicional festa en honor a Sant Vicent Ferrer tots els dilluns de Pasqua, una setmana abans que a València. Aquestes festes consisteixen en dues representacions, una el diumenge de resurrecció al vespre i una altra el dilluns de Pasqua al matí. Un grup de xiquets representen en un escenari al carrer un dels molts miracles que segons la tradició popular va fer el sant valencià al seu pas per les rodalies de La Canyada. També hi ha una "mascletà".

edita Gastronomia

A banda de la gastronomia típica valenciana, amb plats com la Paella, Arròs al forn o Fideuà, el dolç típic de Paterna és el Catxap, dolç de pasta fullada farcit d'una crema especial patentada per un dels forns de Paterna. Cal destacar també la tradició orxatera que hi ha al barri de La Canyada, sobretot per les rodalies de l'estació de metro, on trobarem orxateries i gelateries amb molta tradició, a les quals acostumava a anar el famós actor valencià Antonio Ferrandis.

edita Enllaços externs

• Ajuntament de Paterna
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment
• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
• Edició local de Paterna de Vilaweb